Share

cover art for Capítol 5. La companyia

Univers Integra

Capítol 5. La companyia

Season 1, Ep. 5

Durant el part, en Jordi Compta es va quedar una estona sense oxigen. Va néixer amb un 93% de discapacitat i mai no ha pogut parlar. Ara tampoc no camina. L’anem a veure a la residència Vora Riu, on s’està des que es va crear. Allà hi ha fet una segona família. Conviu amb els professionals i amb vint usuaris més que, juntament amb l’Elisabet i l’Albert, són els seus germans.

More episodes

View all episodes

  • 1. Capítol 1. L'orientació

    12:35||Season 1, Ep. 1
    Aquestes dues són històries vitals explicades i viscudes des de la maternitat. En la primera, els protagonistes han volgut mantenir l'anonimat, així que els noms que sentireu són inventats. Totes dues, però, són reals i tenen un denominador comú: les mares van trobar un refugi segur en el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de la Garrotxa.
  • 2. Capítol 2. L'educació

    17:28||Season 1, Ep. 2
    En Roger Trias té dotze anys i fa sisè de primària. Quan va néixer, a les 31 setmanes, va patir una lesió que li va provocar una paràlisi cerebral. Per atendre millor les seves necessitats educatives està escolaritzat en dos centres, l’escola Joan Maragall (Santa Pau) i l’escola Joan XXIII (Olot). En aquest reportatge, resseguim el trajecte diari que fa d’un centre a l’altre i coneixem les persones que l’acompanyen dia sí dia també.
  • 3. Capítol 3. La formació

    10:16||Season 1, Ep. 3
    La transició dels joves a la vida adulta és complexa i repleta d’entrebancs. Si, a més, tens una discapacitat lleu o moderada, els obstacles es multipliquen. A la Marta Ricart li van diagnosticar un trastorn de l’espectre autista quan tenia onze anys. Ara en té 21, ha acabat els estudis a l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) i treballa en un restaurant de Sant Joan de les Abadesses. Coneixem com ha estat aquest procés amb ella, la seva família i el seu entorn educatiu.
  • 4. Capítol 4. La independència

    17:38||Season 1, Ep. 4
    Ser tan autònoms com puguem. És un repte que tenim tots, ja de petits. Anem creixent i ens van retirant suports. També si l’esquena i les mans i el cervell no et responen àgilment. L’Aida Mir ens convida a anar a casa seva i a acompanyar-la a la feina. Per veure que també ella cada dia és més autònoma. Per celebrar que també ella cada dia necessita menys suports.