Les històries de La Comarca d'Olot

Hi ha poques coses que puguin combatre el dolor que provoca la mort. El buit, la tristesa o l’enyorança són sentiments que marquen la pèrdua d’una persona estimada. Des de fa vuit mesos, el Festival Vallviva sent aquests sentiments, però alhora busca combatre’ls amb una nova edició, la primera sense la seva ànima, sense Eudald Morera. A ‘La Comarca d’Olot’ hem volgut omplir el buit recordant la seva figura amb un homenatge sonor.

En aquest precís instant, Oriol Bru està navegant per algun punt de davant de les costes de Líbia i Tunísia. Treballa en un vaixell de rescat marítim de l'organització alemanya SOS Humanity al Mediterrani central. La seva missió: salvar vides que corren perill i portar-les a una terra ferma. Les històries que tants cops hem vist a les notícies ens les explica ara ell en primera persona. El seu compromís humanitari va començar l'any 2017, amb només dinou anys, fent de voluntari a una Lesbos (Grècia) col·lapsada per l'arribada de milers de refugiats fugits de la guerra. Des de llavors, amb anades i tornades al seu port segur —la Garrotxa—, amb períodes de més i menys activitat, no ha deixat mai de lluitar perquè el Mediterrani sigui un lloc menys mortífer. Ens asseiem a parlar amb ell a casa seva, el seu refugi als afores de Santa Pau, enmig d'un paisatge volcànic envejable. I comencem a navegar en una conversa entre dues aigües...

De vocació precoç, Gaspar Hernàndez (Vall d'en Bas, 1971) es va posar davant d'un micròfon amb només nou anys, a Ràdio Les Tries, un estudi de ràdio casolà que li havia fet el seu pare amb una capsa de sabates. Als dotze va començar a locutar a Bas Ràdio, l'emissora de la Vall d'en Bas. Poc després, als catorze, va debutar a Ràdio Olot i als vint-i-un va fer el salt a Catalunya Ràdio. Després d'anys liderant programes informatius d'actualitat i tertúlies polítiques a la ràdio nacional, va decidir deixar la primera línia i apostar per fer un periodisme "diferent". Així és com va néixer 'L'ofici de viure', un programa que lidera des de fa gairebé vint anys les llistes dels programes en català més escoltats en format pòdcast. Avui, aprofitant que és el Dia Mundial de la Ràdio, hem pogut conversar tranquil·lament amb ell a un lloc que li resulta bastant familiar...

Tortellà és un poble de culleraires. Ho és des del segle XVIII, quan una crisi en el sector tèxtil va portar la gent del poble a mirar cap als boscos. Estaven plens de boix i, amb aquesta fusta, els tortellanencs van decidir fer culleres, forquilles i tot tipus d'estris de cuina. Des d'aleshores, hi ha arribat a haver una quinzena d'empreses dedicades a l'artesania culleraire, però ara ja només en queda una. Laia Terricabras entra al taller de Justa la Fusta, on parla amb Ferran Fontàs i Guillem Pararols.

L’aparador de xocolata de la plaça de l’Àngel és un clàssic de la Setmana Santa a Olot. Un parell de pisos per sobre, hi feineja el responsable d’aquesta mona gegant que ens fa embadocar davant del vidre. És el pastisser i xocolater Jordi Ferrer (Olot, 1974). Immers en l’activitat intensa d’aquests dies previs a la Pasqua, relata a l’obrador les aventures i desventures d’un ofici que estima amb passió. És la quarta generació del negoci familiar, que dirigeix des del 2015. A principis d’any, can Ferrer va ser premiat amb la Fava de Cacau i la Fava d’Or a la pastisseria amb més valor històric. Escoltem una història de fidelitat als orígens. De fidelitat a la xocolata.Una conversa de Laia Terricabras.

Abans que comenci 'En valor' al Teatre Principal d'Olot, Laura Comamala entrevista els cinc grans guanyadors de la primera gala de l'esport olotí: l'exwaterpolista Jennifer Pareja (premi a la trajectòria), el pilot de bicitrial Martí Vayreda (esportista de l'any), Ricard Planiol com a director tècnic i artístic del CPA Olot (equip de l'any), Miquel Canal com a president del Club Escacs Olot (premi a l'aniversari) i Enric Llagostera com a president del Club Tennis Taula Olot (club de l'any).

La gala 'En valor', organitzada per l'Ajuntament i 'La Comarca d'Olot', va reconèixer els esportistes, entrenadors i clubs més destacats del 2023, però també va permetre descobrir històries que s'amaguen darrere de l'esport olotí. En aquest pòdcast, revivim les converses que els presentadors, Anna Prat i David Planella, van mantenir amb el nedador cec Mahamadou Dambelleh; el president de l'Hoquei Olot, Jordi Gironès; la psicòloga esportiva Georgina Sagristà i els tres olotins que acabaven de tornar del mundial d'esports aquàtics de Doha, el waterpolista Blai Mallarach, l'entrenador de natació Jordi Jou i l'àrbitre de waterpolo Xevi Buch.

La ciutat guarda tresors en molts racons. Un d’aquests és el taller i sala d’exposicions de la jove escultora, i també arquitecta, Cristina Montero (1994, Olot), a l’avinguda de Girona, a prop de la plaça del Carme. Potser hi heu passat molts cops per davant, però difícilment haureu intuït que darrere d’aquell aparador amb les persianes abaixades hi havia tanta vida, expressada a través del fang, de la fusta, de l’alabastre, de l’acer i de tants altres materials. Ni les parets, plenes de dibuixos, s’han salvat d’aquesta explosió d’art. La Cristina beu de la tradició familiar, s’inspira en les formes dels nostres boscos i no es cansa mai d’explorar. De la seva història i les seves obres, avui en parlem al seu local mateix.