Garlanda

Hi ha coses que es fan millor entre dos: plegar uns llençols, passejar un gos o penjar una garlanda. Una història no acaba de ser viva fins que no l'expliques, i el millor de les celebracions és compartir-les. Aquí acaba aquest minipodcast, però Garlanda segueix entre pàgines.

Un miosotis té molts noms que demanen que no l’oblidis. Per sort, no totes les flors es marceixen.

La memòria és un traster on allò crucial i allò anodí jeu entremesclat. El dia que em van dir que havia mort el gos vaig anar llançar pedres al pantà. Un temps després en vaig parlar amb el meu pare al cotxe.

En aquest primer episodi, la Maria Rovira ens obre la porta a una reflexió íntima sobre les paraules, el seu origen i el significat que prenen a la nostra vida. A partir de records, paràboles i petites històries, el relat ens convida a pensar en allò que diem a les persones que estimem i en com aquestes paraules poden quedar amb nosaltres per sempre.